LA RENAIXENÇA

Renaixença i romanticisme from Sílvia Montals

EL ROMANTICISME DEL S.XIX 

El Romanticisme és un moviment literari que es dugué a terme durant el s.XIX. S'originà a Alemanya a finals del s.XVIII. Aquest moviment va sorgir com a reacció del pensament il·lustrat, una tendència que es basava amb el racionalisme ( La raó i la ciència són la base del coneixement)  i el classicisme ( valors clássics, ordre, equilibri...). Els romàntics volien donar importància als sentiments i a la imaginació com a manera de trencar amb el passat. Així doncs, és un moviment revolucionari que va començar a entrar amb força a partir de la revolució industrial ( nova economia capitalista, burgesia consolidada, classe obrera) i la revolució francesa ( posar fi a les monarquies absolutes i aparició estats liberals, sistemes parlamentaris i governs representatius).

Entre les seves característiques principals destaquen: el subjectivisme (exaltació del jo del poeta), la imaginació (capacitat de crear), la llibertat (de pensar), el misteri, la passió, l'evasió (cap al passat gloriós o cap a mons exòtics), el nacionalisme ( singularitat del pobles, emprant tradicions, llegendes...), la naturalesa (com a tètrica i misteriosa) i la rebel·lia (amb personatges marginats que no tenen lloc en aquest món).

A Catalunya, però, aquest moviment literari es barreja clarament amb una conscienciació política. Cal recordar que, acabaven de transcórrer uns segles sense pràcticament creació de literatura culta. Els literats catalans volen recuperar l'esplendor de la llengua catalana de l'època medieval, per tant, crearan una sèrie d'infraestructures per dur a terme el seu propòsit. Un fet clau va ser la recuperació dels Jocs Florals, un concurs literari medieval; a través d'aquest certamen es potencien nous autors i obres catalanes. Per tant, a Catalunya aquest segle se l'anomenarà el segle de la Renaixença perquè la llengua catalana tornarà a cobrar importància.

Entre els autors principals, destaquen: Bonaventura Carles Aribau, amb el seu poema d'Oda a la Pàtria, Jacint Verdaguer, amb unes poesies èpiques extraordinàries com són El Canigó i l'Atlàntida i Àngel Guimerà amb la seva gran obra teatral Mar i Cel.

 LA NOVEL·LA REALISTA I NATURALISTA

 Al voltant del 1850, la consolidació de la burgesia com a classe dominant va provocar; en l'art i la literatura, una reacció contra els ideals del Romanticisme. Aquest nou corrent originari de França s'anomenà Realisme. Lligat als nous plantejaments científics: El positivisme, estudi empíric de la realitat; el darwinisme, nova manera d'explicar l'origen i l'evolució de les espècies.

La novel·la va ser el gènere que va intentar reflectir la nostra societat. La ciència, la indústria i el progrés van substituir els valors romàntics d'individualitat, natura, llibertat i sentimentalisme. Els autors realistes pretenien construir a través de les seves obres un univers que fos versemblant. Al 1880, també a França, Zola formulà el manifest del Naturalisme, que va suposar una radicalització de la pretensió de reflectir la realitat. Els personatges de les obres naturalistes estan absolutament determinats per l'entorn en el qual viuen, que sovint és conflictiu.