dimecres, 14 d’abril del 2021

EL TEXT NARRATIU

ESTIL DIRECTE I ESTIL INDIRECTE



 ESTIL DIRECTE i ESTIL INDIRECTE

 

L’estil directe és la reproducció exacta de les paraules o pensaments d’un personatge que no actua com a narrador.

 

En l’estil indirecte, el narrador reprodueix amb les seves paraules allò que un personatge diu o pensa.

Característiques:





ESTIL DIRECTE

  1. Les intervencions dels interlocutors s’escriuen en línies diferents.

  2. Les paraules dels personatges queden separades dels comentaris o explicacions del narrador amb guionets; s’inclouen mitjançant verbs introductoris: dir, contestar, replicar, negar, afirmar, exclamar…

  3. S’hi empren uns signes de puntuació determinats:

- El guió per a la introducció i el tancament dels parlaments (paraules dels diàlegs) i dels incisos o intervencions del narrador.


- Els dos punts: després del verb introductori i abans del parlament del personatge.


- Les cometes tenen una funció similar a la del guió (és adir, es poden utilitzar en el seu lloc).


- Signes d’interrogació i admiració per a transmetre l’actitud…






ESTIL INDIRECTE

  1. No hi ha separació entre les paraules del narrador i les dels personatges. I aquestes no s’escriuen en línies diferents.


2. S’empren també verbs introductoris, però a continuació hi apareixen mots d’enllaç (que, si, on, per què…).


3. L’autor introdueix modificacions en la persona gramatical, els temps verbals, alguns adverbis…

 

ESTIL DIRECTE

 

La mare em va dir:

- Fas cara de cansat.

I jo vaig respondre:

- Anit no vaig poder dormir per culpa del soroll.

- Vas escoltar la nostra discussió d'anit?- preguntà la mare, preocupada.

- I tant! Crec que la van escoltar fins i tot els veïns. La propera vegada us fiqueu dins el llit vaig replicar.

 

ESTIL INDIRECTE


La mare em va dir que feia cara de cansat. Jo li vaig contestar que no havia pogut dormir durant la nit per culpa del soroll. Ella em va preguntar si havia escoltat la seva discussió. Jo li vaig respondre que sí, que fins i tot pensava que també l'havien escoltat els veïns i li vaig proposar que una altra vegada es posessin dins el llit.

dimarts, 6 d’abril del 2021

Oracions subordinades substantives






Resum

L’ORACIÓ SUBSTANTIVA:

L’oració substantiva equival a un sintagma nominal. En l’oració composta funciona igual que el SN dins l’oració simple, per tant pot fer la majoria de les seves funcions sintàctiques: subjecte, atribut, CD, CI, CRV, CPredicatiu, CN i CAgent.


Estructures


1)   COMPLETIVES


- Introduïdes per les conjuncions  QUE i SI oració                                                               

                     
2) D'INFITIU

- No van introduïdes per cap nexe. L'infinitiu és el nucli del predicat  de l'oració subordinada.
- El subjecte de l'oració principal i l'oració subordinada és el mateix.

3) INTERROGATIVES

- Introduïdes per partícules interrogatives:

a. Determinant interrogatiu:


-
QUIN,QUINA...
-QUANT, QUANTA...

b. Pronom interrogatiu:

-QUI
-QUÈ

c. Adverbis interrogatius:


-
QUAN
-ON
-COM

- Els interrogatius també realitzen una funció sintàctica dins l'oració subordinada.
- Aquestes oracions fan la funció de subjecte i cd de l'oració principal.

4) SUBSTANTIVES DE RELATIU

Nexes:

QUI( precedit de determinant o pronom)
QUE( precedit sempre de determinant)

- Aquest pronoms no tenen antecedent explícit a diferència del que passa amb les subordinades adjectives.

- Fan les mateixes funcions que les completives i les d'infinitiu

EXERCICIS:

1. Subratlla l'oració subordinada i digues quina funció fan:


1. La capsa de fusta amb dibuixos orientals és la que vaig heretar de la padrina.
2. L'opció més adequada va ser informar ràpidament els mitjans de comunicació.
3. un dia o un altre,  descobriré què m'amagues.
4. Els alumnes de sempre confien que l'examen els sortirà bé.
5. Li va dir que volia anar al cinema.
6. Li va preguntar qui assistiria a la festa
7. La maria sempre s'avé de seguida amb qui la tracta bé.
8. Els pares acostumen els seus fills a rentar-se les dents tres cops al dia.
9. No se centra en allò que li convé.
10. L'Arnau està satisfet que la seva dona tingui èxit a la feina.
11. la meva veïna ha tingut la idea de redecorar la seva vida a Ikea
12. Finalment, es va adonar que la moda era una tirania insuportable
13. Va deixar les claus a qui oferia més confiança


EL TEXT NARRATIU

ESTIL DIRECTE I ESTIL INDIRECTE La narrativa. de Sílvia Montals El diàleg de Miriam Arevalo Garcia   ESTIL DIRECTE i ESTIL ...