Text Argumentatiu

OBSERVEU AQUEST VÍDEO:



 

1. Tema de la intervenció

2. Modalitat discursiva: Quin tipus de seqüència és? Argumentativa, narrativa, expositiva... Per què?

3. Dóna la teva opinió sobre la realitat que presenta aquest personatge fent referència a alguna situació actual ( màx 10 línies)

 




QUÈ ÉS I QUINA FINALITAT TÉ


Opinar és jutjar, expressar el parer sobre una realitat que es pot valorar i discutir. Per ex., la manera d’actuar d’una persona, la bellesa d’un objecte, un fet o idea. 
Argumentar és presentar arguments, és a dir, raons i proves, per donar validesa a una opinió o convèncer algú d’una determinada posició.
El text argumentatiu és un tipus de text en què s’expressen opinions -és el tipus de text que permet més subjectivitat- sobre un determinat tema. Les opinions s’argumenten, és a dir, s’aporten raons i exemples amb la finalitat de convèncer algú.


Un text argumentatiu pretén convèncer i modificar el punt de vista del destinatari sobre un tema polèmic o controvertit. Argumentar vol dir:

  • Anar més enllà de la simple opinió

  • Raonar les idees proposades

  • Contrarestar les idees contràries

  • Fer creïbles els propis valors i les pròpies idees

  • Arribar a conclusions convincents

  • Persuadir (convèncer)



Una bona argumentació ha de comptar amb una bona llista d’arguments que puguin convèncer i, si és el cas, contrarestar possibles contraarguments. En molts casos, es recolza en cites de personatges o en el relat d’experiències passades –pròpies o d’altri- relacionades amb el tema. Així, un dels arguments més clàssics és el d’autoritat, que presenta frases, sentències, màximes o opinions de grans personatges com a prova irrefutable a favor de la tesi. Són paraules que solen pertànyer a savis, personatges il·lustres, grans llibres –la Bíblia, per exemple-, però també a la saviesa popular.

Recepta per fer un bon text argumentatiu:

Ingredients:



·     TRES PARÀGRAFS (separats cada un d'ells per un espai)
·   PARÀGRAF 1: on apareix el TEMA al voltant del qual girarà l’argumentació. L’objecte de l’argumentació sol ser polèmic i la TESI que es defensa (o idea de fons), és a dir, la postura de l’emissor respecte al tema polèmic.
·  PARÀGRAF 2: ARGUMENTS que recolzen la tesi: raons, proves, exemples, etc., en què es basa la tesi. S'exposen els tipus d'arguments que es creguin convenients
·  PARÀGRAF 3: CONCLUSIÓ.Breu resum del text argumentatiu. En ell torna a aparèixer la tesi i es poden repetir els arguments ( mena de resum)
·  CONNECTORS TEXTUALS (PARÀGRAFS 2 I 3)





Observeu l'estructura.


El text argumentatiu presenta la següent estructura:

a)    INTRODUCCIÓ. Presentació del tema de la controvèrsia. Intenta copsar l’interès del destinatari. Explicitació del punt de vista o de l’opinió que es vol defensar. En textos breus ja s’hi apunta la tesi. Tesi: exposició del tema i opinió que es vol defensar.

b)   DESENVOLUPAMENT. Part més extensa (tesi + arguments). Presentació ordenada i clara dels arguments, introduïts pels connectors o marcadors textuals corresponents. De vegades també inclou la tesi rival per a refutar-la. Argumentació: premisses, dades… que fonamenten la nostra opinió.

c)    CONCLUSIÓ. Recull la tesi i resumeix els principals arguments que la sostenen. Síntesi, doncs, dels aspectes tractats i comprovació de l’opinió o tesi enunciada en la introducció. Conclusió

TIPUS D’ARGUMENTACIONS

-      Argumentació senzilla: la que fa servir un sol argument.
-    Argumentació múltiple: la que fa servir diversos arguments. Pot ser coordinada (si fa servir, indistintament, uns quants arguments) o subordinada (si els arguments utilitzats sempre es relacionen amb l’anterior).

RECURSOS PER A ARGUMENTAR

-      Recursos lèxics:

*   nexes o connectors per indicar oposició, causa, conseqüència, ordre ( no obstant això, en canvi, però, malgrat tot, perquè, mentre que...)
*    frases llargues com subordinades causals, consecutives, finals i coordinades adversatives
*      verbs de pensament (creure, pensar, opinar...)

-      Recursos retòrics:

*      llenguatge senzill i divulgatiu, sense abusar de mots tècnics ni científics
*      cometes (citacions d’altres textos o paraules de personatges il·lustres)
*      interrogants (per a les interrogacions retòriques, que són afirmacions feta en forma de pregunta)
*      raons científiques
*      metàfores, comparacions, antítesis
*      ironies (arguments reforçats per frases o expressions iròniques)
*   repeticions de mots i expressions, d’estructures sintàctiques, d’idees (per donar èmfasi al missatge que l'autor vol transmetre)
*    relat d’experiències pròpies (fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar per aconseguir persuadir)
*      exemples
*      aportació de dades i estadístiques

COM S’EXPRESSEN LES OPINIONS 

Hi ha verbs i construccions sintàctiques que se solen usar per expressar les opinions: 

GUSTOS, PREFERÈNCIES:
agradar/desagradar, captivar/molestar, encantar/disgustar, fascinar/enutjar, plaure/desplaure, complaure/fastiguejar, seduir/repugnar, atraure/irritar

IDEES:
Pensar, considerar, creure, opinar, manifestar, expressar, exposar, comunicar... Exemple: penso, crec, considero que..., vull exposar, comunicar, manifestar la meva opinió amb relació a... 

COM S’EXPRESSEN L’ACORD I EL DESACORD

-POSICIÓ POSITIVA (APORTA RAONS QUE DONEN SUPORT A L’OPINIÓ):

Estic, Sóc... prou, força, bastant, ben, del tot... d’acord (amb), partidari (de), a favor (de), favorable a...

-POSICIÓ NEGATIVA (APORTA RAONS QUE REBUTGEN L’OPINIÓ): 

Estic, Sóc... molt, completament, rotundament, francament, totalment... en desacord (amb), contrari a... aquesta idea, afirmació, opinió... perquè... crec, opino, sóc del parer, penso, considero, trobo, em sembla... No estic... gens, gens ni mica, ni de bon tros, en absolut, de cap manera... d’acord (amb)...

-POSICIÓ MIXTA (RECONEIX RAONS A FAVOR I EN CONTRA DE L’OPINIÓ): 

D’una banda, ... estic d’acord, sóc partidari, estic a favor... però, d’altra banda... crec, opino, sóc del parer, penso... 

LA CONTRAARGUMENTACIÓ 

Un contraargument és un argument contrari a la tesi que es defensa. Per exemple, en la posició contrària a la legalització de les drogues, un contra- argument seria defensar l’ús terapèutic d’aquestes substàncies. L’ús dels contraarguments serveix per a donar més solidesa a l’argumentació. És una manera de dir “no penseu que no sé els arguments en contra, però tot i així segueixo defensant la meva posició”. 

Classes de textos argumentatius: 


• L'expressió i defensa de punts de vista en: o converses, o cartes privades i públiques, o novel·leso obres de teatre. 

• Conferènciesdebatstaules redonescol·loquis, etc. bédirectament davant de públic, o  a través dels mitjans de comunicació. 

• Articles d'opinió en revistes i diaris. 

• Editorials 

• Anuncis publicitaris 

• Discursos polítics  

• Informes sobre temes de caràcter especialitzat que inclouen preses de decisió argumentades, per exemple: informes fets per metges sobre la conveniència de no fumar, etc. 


D'acord amb la situació comunicativa, l'emissor produirà una classe o altra de text argumentatiuTots ells tindran en comú 


• l'exposició i defensa d'opinions 

• la intenció de convéncer o persuadir. A cada classe de text correspondrà: 

• un registre lingüístic més o menys formal,  

• una determinada relació entre l'emissor i el receptor,  

• una estructura pròpia, 

• uns recursos lingüístics determinats 

 

Els recursos lingüístics Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són 


• La utilització de la ironia. De vegades alguns argumentssón reforçats per frases o expressions iròniques 

• Contar un relat. En alguns casos, quan volem convénceralgúabans preparem el seu estat

 d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar.  Una manerad'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionendirectament amb les opinions que volem defensar.  

• La utilització de la repeticióés a dir, de lainsistència i del bombardeig d'arguments 

• Posar de manifest determinats valors. Per exemplequanes fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensardeterminades opinions a favor dels drets humans, etc.  

• L'argument d'autoritatQuan l'emissor es recolza en elsseus coneixements respecte del tema a què es refereix, o , en el seuestatus social.  

•Les qüestions retòriquesEns referim als jocs deparaulesals recursos gràfics i al recurs que anomenem la interrogacióretòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'esperaobtenir resposta i que serveixcom en el cas dels altres recursosretòrics, per centrar l'atenció i l'interés del receptor cap a allò queexposa l'emissor. 


EXEMPLES 

Els articles d’opinió són textos periodístics que analitzen un tema d’interès
(poden tenir com a objectiu reflexionar sobre fets d’actualitat o no).
Els qui s’encarreguen d’aportar articles d’opinió als diaris poden ser escriptors de prestigi que acaben tenint una secció fixa en la publicació i que se senten identificats amb la línia ideològica del diari, o bé especialistes en alguna matèria que col·laboren amb el periòdic puntualment quan el tema ho requereix. És un text sense periodicitat fixa.
Són textos amb una estructura molt lliure i sovint els autors que n’escriuen, habitualment, ho fan amb un estil propi fàcilment identificable. Hi predomina l’argumentació, tot i que en algun fragment també hi ha descripcions o exposicions.

Exemple on es mostren les parts diferenciades d’aquest tipus de text:

Introducció

’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments.

Desenvolupament

’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre.
’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones.
En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia de l’agència de viatges, que sempre ens recomana lamillor opció.

Conclusió
Per tant, considero que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar a una notable disminució en les relacions humanes directes.

Tipus d'argument:




Extret i adaptat de J.J. Navarro Arisa, Avui, 3/06/03 




CONNECTORS

Llistat de connectors més utilitzats en els textos argumentatius ( propietat d'e-català)










ELSEXISME
ELS ANUNCIS MÉS MASCLISTES DEL 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL TEXT NARRATIU

ESTIL DIRECTE I ESTIL INDIRECTE La narrativa. de Sílvia Montals El diàleg de Miriam Arevalo Garcia   ESTIL DIRECTE i ESTIL ...