La maternitat d'Elna ( Assumpta Montellà)

Dragui

Treball sobre la maternitat d'Elna

Què heu de fer??

EXPOSICIÓ ORAL

Feu un powerpoint o vídeo que haureu d’explicar oralment a classe. El contingut ha de ser el següent:

a. Situació dels fets explicats mitjançant un mapa i dels fets històrics de l’època.

b. Explicació-resum de la història explicada en el capítol escollit del llibre.

c. Il·lustració amb algunes imatges tretes d’internet.

d. Opinió personal.

Capítols:

L’èxode republicà (pàg. 25) i Remei Oliva (pàg. 29)

Maria García (pàg. 34) Joana Pascual (pàg. 36 )

Els camps de concentració francesos (pàg. 43). Remei Oliva (pàg. 48)

María García (pàg. 52) i Joana Pascual (pàg. 57)

Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat (pàg. 63)

Remei Oliva (pàg. 80)

María García (pàg. 96) i Joana Pascual (pàg. 102)

La Clausura de la Maternitat (pàg. 119)

Els nens d’Elna (pàg. 133) i Ruben Oliva (pàg. 137)

Felipe Saez (pàg. 142), Pere Pascual (pàg. 149) i Sergi Barba (pàg. 152)

Epíleg. (pàg. 157)

Vídeos

Conferència Assumpta Montellà

1) Camp d'Argelers

1) El llegat de la maternitat d'Elna

La guerra i la Maternitat d’Elna

L’existència de la Maternitat d’Elna és conseqüència de la Guerra Civil Espanyola de 1936 a 1939. El 18 de juliol de 1936 va materialitzar-se una insurrecció militar contra el govern de la II República, format pel Front Popular, que havia obtingut una victòria històrica en les eleccions del 16 de febrer d’aquell any. Les tensions polítiques van desembocar en un cop d’estat militar, que esperava obtenir un triomf ràpid amb el suport dels partidaris més dretans, però que l’oposició obrera va fer fracassar. El sollevament va convertir-se en guerra.

Després de dos anys i mig de guerra en què l’exèrcit franquista havia anat ocupant territoris, va tenir lloc la batalla de l’Ebre, la més sagnant de tot el conflicte. El desenllaç favorable al bàndol franquista va precipitar l’exili a França de prop de mig milió de persones i la derrota incondicional republicana al cap de pocs mesos.

L’allau de refugiats que passava la frontera va ser ubicat pel govern francès als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló, el Barcarès i Ribesaltes, en condicions infrahumanes. En aquella situació, les dones embarassades tenien moltes dificultats per a dur els seus fills al món i que aquests sobrevisquessin ja que els serveis sanitaris francesos estaven saturats. Inicialment, van habilitar-se per als parts els estables de les Hares, a Perpinyà, però les condicions insalubres d’aquest lloc i les que hi havia als camps de concentració, que encara eren més dures, van situar l’índex de mortalitat infantil dels nounats de mares refugiades al 95%.

En aquesta situació, apareix la figura d’Elisabeth Eidenbenz. Mestra i infermera suïssa, aquesta cooperant de l’organització pacifista Servei Civil Internacional va entrar en contacte amb la tragèdia de la Guerra Civil Espanyola a Burjassot (Horta de València). Seguint la trajectòria de l’èxode republicà, va crear la Maternitat Suïssa d’Elna en un palauet abandonat el novembre de 1939. En aquesta institució humanitària hi van néixer 597 nadons de mares refugiades dels camps de concentració i de mares jueves. El 1944, els nazis van fer tancar-la en el marc de la persecució dels jueus a la França ocupada.

Així doncs, La Maternitat d’Elna és un llibre de divulgació històrica sobre l’obra d’Elisabeth Eidenbenz i sobre la peripècia d’algunes dones que hi van poder parir i criar els seus fills durant els seus primers mesos de vida. També és la història de les persones anònimes que hi van néixer. En la seva recerca històrica, Assumpta Montellà, l’autora del llibre, va viatjar a Àustria per entrevistar Elisabeth Eidenbenz, va recollir el testimoni d’algunes mares i d’alguns nascuts a la Maternitat, i va recuperar documentació relacionada. El resultat és la construcció d’un relat característic de la narrativa de la memòria, en què la biografia de les persones passa a un primer pla molt significatiu.

( Gust per la lectura. Departament d'ensenyament)