La maternitat d'Elna ( Assumpta Montellà)
Dragui
Treball sobre la maternitat d'Elna
Què heu de fer??
Capítols:
Vídeos
Què heu de fer??
EXPOSICIÓ ORAL
Feu un powerpoint
o vídeo que haureu d’explicar oralment a classe. El contingut ha de ser el
següent:
a.
Situació dels fets explicats mitjançant un mapa
i dels fets històrics de l’època.
b.
Explicació-resum de la història explicada en el
capítol escollit del llibre.
c.
Il·lustració amb algunes imatges tretes
d’internet.
d.
Opinió personal.
Capítols:
L’èxode republicà (pàg. 25) i Remei Oliva (pàg. 29)
|
Maria García (pàg. 34) Joana Pascual (pàg. 36
)
|
Els camps de concentració francesos (pàg. 43). Remei Oliva (pàg. 48)
|
María García (pàg. 52) i Joana Pascual (pàg. 57)
|
Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat (pàg. 63)
|
Remei Oliva (pàg. 80)
|
María García (pàg. 96) i Joana Pascual (pàg. 102)
|
La Clausura de la Maternitat (pàg. 119)
|
Els nens d’Elna (pàg. 133) i Ruben Oliva (pàg. 137)
|
Felipe Saez (pàg. 142), Pere Pascual (pàg. 149) i Sergi Barba (pàg.
152)
|
Epíleg. (pàg. 157)
|
Vídeos
Conferència Assumpta Montellà
1) Camp d'Argelers
1) El llegat de la maternitat d'Elna
La guerra i la Maternitat d’Elna
1) Camp d'Argelers
1) El llegat de la maternitat d'Elna
La guerra i la Maternitat d’Elna
L’existència de la Maternitat d’Elna és conseqüència de la
Guerra Civil Espanyola de 1936 a 1939. El 18 de juliol de 1936 va
materialitzar-se una insurrecció militar contra el govern de la II República,
format pel Front Popular, que havia obtingut una victòria històrica en les
eleccions del 16 de febrer d’aquell any. Les tensions polítiques van desembocar
en un cop d’estat militar, que esperava obtenir un triomf ràpid amb el suport
dels partidaris més dretans, però que l’oposició obrera va fer fracassar. El
sollevament va convertir-se en guerra.
Després de dos anys i mig de guerra en què l’exèrcit
franquista havia anat ocupant territoris, va tenir lloc la batalla de l’Ebre,
la més sagnant de tot el conflicte. El desenllaç favorable al bàndol franquista
va precipitar l’exili a França de prop de mig milió de persones i la derrota
incondicional republicana al cap de pocs mesos.
L’allau de refugiats que passava la frontera va ser ubicat
pel govern francès als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del
Rosselló, el Barcarès i Ribesaltes, en condicions infrahumanes. En aquella
situació, les dones embarassades tenien moltes dificultats per a dur els seus
fills al món i que aquests sobrevisquessin ja que els serveis sanitaris
francesos estaven saturats. Inicialment, van habilitar-se per als parts els
estables de les Hares, a Perpinyà, però les condicions insalubres d’aquest lloc
i les que hi havia als camps de concentració, que encara eren més dures, van
situar l’índex de mortalitat infantil dels nounats de mares refugiades al 95%.
En aquesta situació, apareix la figura d’Elisabeth
Eidenbenz. Mestra i infermera suïssa, aquesta cooperant de l’organització
pacifista Servei Civil Internacional va entrar en contacte amb la tragèdia de
la Guerra Civil Espanyola a Burjassot (Horta de València). Seguint la
trajectòria de l’èxode republicà, va crear la Maternitat Suïssa d’Elna en un
palauet abandonat el novembre de 1939. En aquesta institució humanitària hi van
néixer 597 nadons de mares refugiades dels camps de concentració i de mares
jueves. El 1944, els nazis van fer tancar-la en el marc de la persecució dels
jueus a la França ocupada.
Així doncs, La Maternitat d’Elna és un llibre de divulgació
històrica sobre l’obra d’Elisabeth Eidenbenz i sobre la peripècia d’algunes
dones que hi van poder parir i criar els seus fills durant els seus primers
mesos de vida. També és la història de les persones anònimes que hi van néixer.
En la seva recerca històrica, Assumpta Montellà, l’autora del llibre, va
viatjar a Àustria per entrevistar Elisabeth Eidenbenz, va recollir el testimoni
d’algunes mares i d’alguns nascuts a la Maternitat, i va recuperar documentació
relacionada. El resultat és la construcció d’un relat característic de la
narrativa de la memòria, en què la biografia de les persones passa a un primer
pla molt significatiu.
( Gust per la lectura. Departament d'ensenyament)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada