La
literatura de preguerra: anys 20 i 30
Els anys 30
Àmbit cultural:
El govern autònom de la Generalitat,
seguint l'obra de la Mancomunitat, du a terme una tasca de normalització en
tots els àmbits de la política i la cultura: el català esdevé la llengua oficial
de l'Administració i dels mitjans de comunicació; l'ensenyament primari esdevé
obligatori, gratuït i en català, i la formació de mestres segueix els nous
corrents de renovació pedagògica; la
Àmbit polític:
Malgrat la neutralitat que va mantenir
Espanya a la Primera Guerra Mundial, fou una època de gran agitació social i
d'inestabilitat política. L'any 1923, el cop d'Estat de Primo de Rivera
instaurà una dictadura que va finalitzar el 1930, amb la proclamació de la
Segona República (1931-1936). Durant el període republicà, a Catalunya
s'instituí la Generalitat i un Estatut d'Autonomia que va permetre recuperar el
projecte polític i cultural iniciat pel Noucentisme.
Àmbit lingüístic:
La normativització
de la llengua ja és un fet amb l'obra de Pompeu Fabra, i l'Institut
d'Estudis Catalans promou la recerca científica i la normalització lingüística.
La literatura dels anys 30 a Catalunya
En el segle XX s'inicia amb una greu crisi del
gènere novel·lístic a tot Europa. Aquesta crisi prové de diversos
factors, el més important dels quals és, probablement, la difusió d'una premsa
que permet conèixer l'actualitat de manera immediata. Això fa que el món de
l'art vacil·li i hagi de fer un considerable esforç per resituar-se: la
literatura en general, i especialment la novel·la, no té ja la missió de
retratar la realitat, sinó que ha de cercar un nou sentit.
D'aquí sorgirà la novel·la psicològica, el
gran repte de la qual era mostrar cada vegada millor l'interior dels
personatges, el motiu ocult del seu comportament, els meus desitjos i les
seves pors... en resum, tot allò que no pot recollir el periodisme.
En aquest sentit, la novel·la s'ha caracteritzat del
del seu naixement per un estat de recerca constant. No obstant això, els
resultats dels assajos que es fan a les primeres dècades dels segle XX sobre
nous models narratius ha prevalgut fins als nostres dies.
Autors com André Gide, Marcel Proust, Franz Kafka,
Virginia Woolf, James Joyce... han tingut una influència decisiva sobre la
novel·lística no sols europea, sinó de tot el món occidental. En especial,
James Joyce, escriptor irlandès en llengua anglesa, introdueix definitivament
una innovació clau en la història de la literatura,
com és la tècnica del monòleg interior: l'autor pretén comunicar al lector el
flux de consciència que es desenvolupa a la ment dels personatges, el curs del
pensament.
La novel·la dels anys 30 a Catalunya.
La novel·la havia estat rebutjada pels
escriptors noucentistes, els quals veien en aquest gènere un producte comercial
d'entreteniment burgès que no s'adeia amb les seves aspiracions de perfecció
literària. A partir de 1917, però, es fa palesa la necessitat de la novel·la en
un cultura que pretén ser normal. Així doncs, s'inicia una polèmica que, a
través de la premsa, aprofundeix en el paper que desenvolupa el gènere
novel·lesc en la societat i la cultura. Josep M. de Sagarra publica, l'any
1925, un article decisiu, com a rèplica a un altre de Carles Riba. La defensa
de la novel·la per part de Sagarra obre un període de recuperació de la
narrativa catalana.
Dels novel·listes de la
generació dels anys 30, destaquen Joan Puig i Ferreter, Carles Soldevila,
Miquel Llor, i Josep M. de Sagarra. Joan Puig i Ferreter (1882-1956), que va
ser un autor dramàtic d'èxit durant el modernisme, va trobar en la narrativa la
via per explorar la seva complexa personalitat. L'obra més important d'aquest
autor és Camins de França (1934).
Carles Soldevila.
Carles Soldevila (1892-1967) es
llicencià en dret el 1915 i obtingué un plaça a la Mancomunitat, a la qual
renuncià per les intromissions de Primo de Rivera. Va dedicar-se tant a la
literatura com al periodisme. Les seves col·laboracions en revistes com La
Publicitat o Revista de Catalunya li van
donar fama, i va dirigir D'ací d'Allà, entre altres
publicacions. Durant la Guerra Civil s'exilià a París i no tornà a Catalunya
fins a l'any 1942.
Començà la seva producció literària amb
un llibre de poemes, Lletanies profanes (1913). Com a
narrador, es va donar a conèixer amb L'abrandament (1917),
prolongada per Josep Carner i considerada el paradigma de la narrativa
noucentista. Aquesta va ser la primera d'un seguit de novel·les que
reflecteixen la influència de la narrativa europea del moment, de la qual
adopta tècniques com a monòleg interior. A la trilogia Fanny (1929), Eva (1931)
i Valentina (1933), desenvolupa una narrativa
psicològica que parteix de personatges femenins, i mostra un ideari moral
avançat respecte a la seva època. L'altra trilogia de Soldevila és Els
anys tèrbols, formada per Moment musical (1936), Bob
és a París (1952) i Papers de família (1963).
també va escriure algunes obres de teatre.
Aquí pots trobar més informació sobre
les seves obres.
Activitat (optativa):
1.Realitza un esquema de la seva vida.
2. Llegeix aquest fragment de Fanny
Veiam si podré enfilar-me a la
plataforma. Quines empentes i aquesta pudor de llana molla que em fa tant
fàstic! Sort que només són cinc minuts...Ara ho entenc! Gràcies a Déu! Estava
contrariada, no pas perquè m'interessi gens aquest xicot, però és que em
semblava inexplicable la seva conducta...I té:és que no el deixen sortir sinó
dos cops la setmana. Encara estudia. I el seu papà, que deu ser un senyoràs amb
barba i tot, li diu: "Estàs bé, papà?" I ella acota el cap i
respon: Sóc noia, sóc més jove que no ell i, no obstant, surto sola totes les
nits, amb les claus a la bossa. Feminisme! Feminisme o misèria? En fi, és
igual. No ens hi encaparrem. Sóc lliure! La tutela de la mamà és tan lleu...
·
Cerca sinònims i antònims de contrariada, encaparrar-se.
·
Enuncia'n el tema.
·
Compara aquest text amb l'actualitat.
Miquel Llor.
Miquel Llor (1894-1966) va publicar dues
novel·les, Història grisa (1925) i Tàntal (1928),
abans d'escriure la seva obra més important, Laura a la ciutat dels
Sants (1931), que va obtenir el premi Crexells. En aquesta
narració descriu la vida d'uns personatges, pessimistes i torturats, a la
ciutat provinciana de Comarquinal, versió fictícia de Vic. L'autor fa una
anàlisi crítica i irònica de la hipocresia social que oprimeix els individus i
els mena cap a la desesperació. Tot i que Miquel Llor coneixia la narrativa
europea contemporània i que va traduir André Gide, la caracterització psicològica
dels personatges i la seva condició de marginats tenen més a veure amb Dostoievski.
L'espai narratiu és real, però alhora esdevé simbòlic, ja que reflecteix la
trajectòria anímica dels protagonistes.
Després de la guerra va publicar una
novel·la, Joc d'infants (1950), i un recull de
contes, Tots els contes (1952).
En aquest enllaç es por trobar
l'argument de la seva obra més important Laura a la ciutat dels
Sants.
Joan Puig i Ferreter.
Joan Puig i Ferreter (1882-1956),
partidari d'una novel·la més esqueixada, crítica, plena d'emocions desbordades
i de punts de vista arrauxats. Tindrà també el seu públic, aquell que no havia
aconseguit a través del teatre, complagut amb el to de confessió que es
manifesta en novel·les com Servitud (1926) o El cercle
màgic (1929, premi Crexells). De tota manera, la seva obra més perdurables
i atractiva és, potser, Camins de França (1934), una mena d'autobiografia que
narra els temps de formació i les experiències juvenils: una típica novel·la
d'aprenentatge.
Activitats:
Elabora un breu esquema sobre la seva
vida.
Cerca les obres més importants d'aquest
autor. Ho pots fer a partir de d'aquest enllaç: http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Puig
El teatre dels anys 30 a Catalunya.
A la dècada dels anys 30, el teatre que
triomfava als escenaris catalans era la comèdia burgesa,
representada sobretot per Carles Soldevila. També tenia molt d'èxit el teatre
d'entreteniment que es feia al Paral·lel de Barcelona. Però, juntament amb
aquest teatre comercial, se'n cultivà un altre de caràcter innovador, que
criticava la moral burgesa o defensava ideals revolucionaris. El dramaturg més
important és Josep Maria de Sagarra.
Josep Maria Sagarra.
Josep Maria Sagarra (1894-1961) era
descendent d'una família aristocràtica. Es llicencià en dret i inicià la
carrera diplomàtica, que deixà per dedicar-se a la literatura. Autor d'una
extensa obra, que comprèn la poesia, la narrativa i el teatre, també es dedicà
al periodisme i a la traducció d'autors clàssics europeus. Com a poeta, conreà
la poesia lírica, satírica i èpica. Com a narrador, va escriure contes i
novel·les, especialment Vida privada, on descriu la
decadència de l'aristocràcia.
La poesia dels anys 30 a Catalunya.
Ja hem vist que, en el primer terç dels
segle XX, les avantguardes van determinar la trajectòria d'una bona part dels
poetes catalans. Però d'altres poetes van explorar camins diferents, seguint la
tradició d'un important moviment poètic que va sorgir a França a mitjan segle
XIX: el simbolisme. L'obra dels simbolistes i dels seus
continuadors, que constitueixen el corrent post-simbolista, va exercir una
decisiva influència en la poesia catalana del Noucentisme i dels anys trenta.
Els poetes busquen elaborar una poesia pura, perfecta i deslligada de la vida
real, en què la bellesa es manifesti en valor simbòlic i la musicalitat de les
paraules.
Carles
Riba.
Carles
Riba (1893-1959) és una figura central en el panorama intel·lectual, literari i
polític de la Catalunya del segle XX. Professor, poeta, traductor, crític,
prosista..., va excel·lir en tots els camps. Fidel a la República, va haver
d'exiliar-se en acabar la guerra, però va tornar el 1943. Ja a Catalunya, es va
mantenir fidel al seus principis polítics i nacionals; tot i que les condicions
eren molt adverses, Riba va desenvolupar una important tasca intel·lectual i
artística dins l'estret món cultural del moment, i esdevingué mestre i referent
de tota la generació posterior d'escriptors.
Com a
poeta, va seguir el corrent post-simbolista, que va evolucionar cap
a la poesia pura. La seva obra mostra una gran perfecció formal.
Els seus reculls més importants són: Primer llibre d'Estances, Segon
llibre d'Estances, Elegies de Bierville i Salvarge
cor.
ACTIVITAT: REALITZEU ( per parelles) UN
ESQUEMA GLOBAL ( mapa conceptual) , AIXÍ PODREU VEURE AMB CLAREDAT COM
S'ESTRUCTURA LA LITERATURA DELS ANYS 20 i 30.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada