dimecres, 14 d’abril del 2021

EL TEXT NARRATIU

ESTIL DIRECTE I ESTIL INDIRECTE



 ESTIL DIRECTE i ESTIL INDIRECTE

 

L’estil directe és la reproducció exacta de les paraules o pensaments d’un personatge que no actua com a narrador.

 

En l’estil indirecte, el narrador reprodueix amb les seves paraules allò que un personatge diu o pensa.

Característiques:





ESTIL DIRECTE

  1. Les intervencions dels interlocutors s’escriuen en línies diferents.

  2. Les paraules dels personatges queden separades dels comentaris o explicacions del narrador amb guionets; s’inclouen mitjançant verbs introductoris: dir, contestar, replicar, negar, afirmar, exclamar…

  3. S’hi empren uns signes de puntuació determinats:

- El guió per a la introducció i el tancament dels parlaments (paraules dels diàlegs) i dels incisos o intervencions del narrador.


- Els dos punts: després del verb introductori i abans del parlament del personatge.


- Les cometes tenen una funció similar a la del guió (és adir, es poden utilitzar en el seu lloc).


- Signes d’interrogació i admiració per a transmetre l’actitud…






ESTIL INDIRECTE

  1. No hi ha separació entre les paraules del narrador i les dels personatges. I aquestes no s’escriuen en línies diferents.


2. S’empren també verbs introductoris, però a continuació hi apareixen mots d’enllaç (que, si, on, per què…).


3. L’autor introdueix modificacions en la persona gramatical, els temps verbals, alguns adverbis…

 

ESTIL DIRECTE

 

La mare em va dir:

- Fas cara de cansat.

I jo vaig respondre:

- Anit no vaig poder dormir per culpa del soroll.

- Vas escoltar la nostra discussió d'anit?- preguntà la mare, preocupada.

- I tant! Crec que la van escoltar fins i tot els veïns. La propera vegada us fiqueu dins el llit vaig replicar.

 

ESTIL INDIRECTE


La mare em va dir que feia cara de cansat. Jo li vaig contestar que no havia pogut dormir durant la nit per culpa del soroll. Ella em va preguntar si havia escoltat la seva discussió. Jo li vaig respondre que sí, que fins i tot pensava que també l'havien escoltat els veïns i li vaig proposar que una altra vegada es posessin dins el llit.

dimarts, 6 d’abril del 2021

Oracions subordinades substantives






Resum

L’ORACIÓ SUBSTANTIVA:

L’oració substantiva equival a un sintagma nominal. En l’oració composta funciona igual que el SN dins l’oració simple, per tant pot fer la majoria de les seves funcions sintàctiques: subjecte, atribut, CD, CI, CRV, CPredicatiu, CN i CAgent.


Estructures


1)   COMPLETIVES


- Introduïdes per les conjuncions  QUE i SI oració                                                               

                     
2) D'INFITIU

- No van introduïdes per cap nexe. L'infinitiu és el nucli del predicat  de l'oració subordinada.
- El subjecte de l'oració principal i l'oració subordinada és el mateix.

3) INTERROGATIVES

- Introduïdes per partícules interrogatives:

a. Determinant interrogatiu:


-
QUIN,QUINA...
-QUANT, QUANTA...

b. Pronom interrogatiu:

-QUI
-QUÈ

c. Adverbis interrogatius:


-
QUAN
-ON
-COM

- Els interrogatius també realitzen una funció sintàctica dins l'oració subordinada.
- Aquestes oracions fan la funció de subjecte i cd de l'oració principal.

4) SUBSTANTIVES DE RELATIU

Nexes:

QUI( precedit de determinant o pronom)
QUE( precedit sempre de determinant)

- Aquest pronoms no tenen antecedent explícit a diferència del que passa amb les subordinades adjectives.

- Fan les mateixes funcions que les completives i les d'infinitiu

EXERCICIS:

1. Subratlla l'oració subordinada i digues quina funció fan:


1. La capsa de fusta amb dibuixos orientals és la que vaig heretar de la padrina.
2. L'opció més adequada va ser informar ràpidament els mitjans de comunicació.
3. un dia o un altre,  descobriré què m'amagues.
4. Els alumnes de sempre confien que l'examen els sortirà bé.
5. Li va dir que volia anar al cinema.
6. Li va preguntar qui assistiria a la festa
7. La maria sempre s'avé de seguida amb qui la tracta bé.
8. Els pares acostumen els seus fills a rentar-se les dents tres cops al dia.
9. No se centra en allò que li convé.
10. L'Arnau està satisfet que la seva dona tingui èxit a la feina.
11. la meva veïna ha tingut la idea de redecorar la seva vida a Ikea
12. Finalment, es va adonar que la moda era una tirania insuportable
13. Va deixar les claus a qui oferia més confiança


dimarts, 2 de març del 2021

8 de Març. Juntes fem història!

 Vídeo









Presentació 8M: https://docs.google.com/presentation/d/1AHZda1ZSgTLHpYFjJhS8b0rbNWqShmLcG8phZG_IxE4/edit?usp=sharing

POEMES

*Aquest diacrític ja no hi és!!

DIACRÍTIC

dona, dóna, dona, dóna

dona, dóna, dona, dóna

dona, dóna, dona, dóna

dona, dóna, dona, dóna

dona, dóna, dona, dóna

Que violent és un accent

quan no fa prou diferència.

( Mireia Calafell)


dimecres, 3 de febrer del 2021

Examen trimestre

 Recordeu què heu de saber per aprovar l'examen de continguts:

- Combinació pronoms febles CD +CI

- Oració composta ( coordinació i juxtaposició)

- Ortografia ( des de/ fins a; tan/ tant)

- Literatura ( el modernisme)

MOLTS ÀNIMS! NECESSITO MOLTS APROVATS!!

dilluns, 25 de gener del 2021

El modernisme

 

Literatura del segle XX




Poemes de Joan Maragall recitats per Pau Garsaball. Recuperat d’un disc de vinil:

La vaca cega; (1.27) En la mort d’un jove; (2.55) La cançó de sant Ramon; (4.10) Fragments d’Haidé; (5.26) El mal caçador; (7.55) Els ametllers; (9.30) Vistes al mar I, IV,V; (10.47) Pirinenques III; (11.57) Cant espiritual.



Text de “La vaca cega”, de Joan Maragall: La vaca cega

"La fageda d'en Jordà"



Tràiler del muntatge que el Teatre Nacional va fer sobre El comte Arnau l’any 2011:9



Enllaç a les pàgines:

dilluns, 18 de gener del 2021

Les oracions coordinades




TIPUS D’ORACIONS COORDINADES

Segons la conjunció es classifiquen en:

1.1Copulatives:  Suma, addició d’oracions: i, ni. Exemple: No estudia ni treballa.Els alumnes canten i ballen

1.2 Adversatives: Els elements estan en oposició, contrast o s’exclouen: però, no obstant, tanmateix, sinó, sinó que . Exemple:Tenia molts familiars però vivia sola. 

1.3 Disjuntives:  Els elements s’exclouen: o, o bé. Li escriuràs una carta o bé li telefonaràs

1.4 Distributives:  Alternança o distribució sense exclusió: ara ... ara, ni ... ni, no solament ... sinó que . Ara plou, ara surt el sol .

1.5 Continuatives: Indiquen continuïtat i successió: doncs, a més, d’altra banda, encara, també, fins i tot, a més a més... exemple:  Doncs, com et deia... 

∙ “Ademés” és un castellanisme. En catallà hem de dir: a més, a més a més...

1.6 Il·latives: Indiquen una conseqüència o una deducció de l’anterior oració: doncs, per tant, en conseqüència, així, per consegüent, de manera que. Exemple: No puc acompanyar-te, per tant, hi hauràs d’anar sol.

∙Cal evitar “doncs” amb sentit causal (No porto el cotxe, doncs el tinc al taller). En aquests casos cal dir: No porto el cotxe perquè/ja que el tinc al taller.

1.7 Explicatives: és a dir, o sigui, això és.  Es dedica a l’ensenyament, és a dir, és professor.

Exercicis:

1. Digues si les oracions compostes següents són juxtaposades, coordinades o subordinades.

 a) El ministre ha anunciat que el govern estudiarà noves mesures econòmiques. 

 b) Estudia molt però no aprova. 

 c) Estudies o treballes. 

 d) He perdut la carpeta que vaig comprar la setmana passada. 

e) Fes la reclamació ara o perdràs l’oportunitat.

f) No volia menjar, estava trist, plorava constantment. 

2. Digues de quin tipus són les oracions coordinades següents: 

a) No camina ni fa cap esforç. 

 b) No només ha aprovat el curs sinó que ha tret molt bona nota. 

c) Jo corria i ell botava. 

 d) O aniré de compres o aniré al cinema.

 e) Abriga’t bé o tindràs fred. 

f) Ha comprat cireres a 8€ el quilo, és a dir, ha gastat massa diners. 

 g) Va seguir totes les instruccions però el pastís no li va sortir bé. 

 h) No va dinar ni va sopar. 

 i) No va anar a l’escola, sinó que va anar al metge. 

3)Digues si les oracions següents són coordinades, juxtaposades o subordinades:

Aquella noia, el nom de la qual no podria dir, l'havia impressionat.

Està segur del fets, no cedirà. 

En Joan no sap quan tornarà el seu amic. 

Els suplicava que el deixessin anar. 

T'has refredat per tant no t'acostis gaire. 

L'amiga en qui confiava m'ha traït. 

S'acosta el setembre, l'estiu m'ha passat volant. 

No li convé moure's tant a la seva edat. 

Pregunta l'adreça del seu pis; vés-hi tot d'una. 

Tan aviat riu, tan aviat plora. 

No sé la lliçó perquè no l'he estudiada. 

No m'agrada que em tractis així. 

O has d'estudiar o has de fer feina. 

Estic molt contenta que hagis tret bones notes. 

Ets ben decidit; jo no ho hauria fet. 

4) Assenyala el nexe i digues de quin tipus són les oracions compostes coordinades següents:

En Ramon fa i na Laura desfà. 

No va dinar ni va sopar. 

Véns o et quedes?

Ara riu ara plora. 

Feia molt bon dia però duia abric. 

Ja hi som tots? Doncs ja podem començar. 

Anava amb pantalons molt estrets i duia unes botes de color negre. 

Aquest any no aniré a Eivissa, però potser anirem uns dies a Menorca. 

Estudia molt però no aprova.

Va beure llet i en conseqüència es va trobar malament. 

Ja esteu a punt? Doncs ja podem marxar. 

El vostre equip ha perdut per tant ja podeu anar preparant el sopar.


L'oració composta

 










Una oració composta és aquella que està formada per dos o més verbs, la qual cosa vol dir que la componen dos o més proposicions i estructures de subjecte i predicat).

Les proposicions poden mantenir tres tipus de relació: la juxtaposició, la coordinació i la subordinació.

 Per exemple:

 (1) La meva mare ha llegit la nota de la professora.

 (2) La meva mare ha escrit una resposta.

 (3) He guardat la nota a la carpeta. 

Aquestes proposicions poden formar l’oració composta:

 La meva mare ha llegit la nota, ha escrit una resposta, he guardat la nota a la carpeta. 

Les proposicions poden mantenir entre elles tres tipus de relacions:

 A) JUXTAPOSICIÓ: les proposicions són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s’uneixen mitjançant signes de puntuació.Exemples:

 No badis: cauràs!

 Ens hem llevat, ens hem rentat, hem esmorzat, hem sortit molt ràpid.

B) COORDINACIÓ: les proposicions són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s’uneixen mitjançant un nexe (conjuncions o locucions conjuntives).Exemples: 

Vol que vinguis i hi insisteix.

 Ni és feliç ni ho serà mai.

C) SUBORDINACIÓ: la proposició subordinada exerceix una determinada funció sintàctica respecte del verb principals (o subordinant). Exemples: Diu que no hi està d’acord. Qui no corre, vola.Exemples:

              Diu que no hi està d’acord. Qui no corre, vola.


EL TEXT NARRATIU

ESTIL DIRECTE I ESTIL INDIRECTE La narrativa. de Sílvia Montals El diàleg de Miriam Arevalo Garcia   ESTIL DIRECTE i ESTIL ...