Una oració composta és aquella que està formada per dos o més verbs, la qual cosa vol dir que la componen dos o més proposicions i estructures de subjecte i predicat).
Les proposicions poden mantenir tres tipus de relació: la juxtaposició, la coordinació i la subordinació.
Per exemple:
(1) La meva mare ha llegit la nota de la professora.
(2) La meva mare ha escrit una resposta.
(3) He guardat la nota a la carpeta.
Aquestes proposicions poden formar l’oració composta:
La meva mare ha llegit la nota, ha escrit una resposta, he guardat la nota a la carpeta.
Les proposicions poden mantenir entre elles tres tipus de relacions:
A) JUXTAPOSICIÓ: les proposicions són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s’uneixen mitjançant signes de puntuació.Exemples:
No badis: cauràs!
Ens hem llevat, ens hem rentat, hem esmorzat, hem sortit molt ràpid.
B) COORDINACIÓ: les proposicions són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s’uneixen mitjançant un nexe (conjuncions o locucions conjuntives).Exemples:
Vol que vinguis i hi insisteix.
Ni és feliç ni ho serà mai.
C) SUBORDINACIÓ: la proposició subordinada exerceix una determinada funció sintàctica respecte del verb principals (o subordinant). Exemples: Diu que no hi està d’acord. Qui no corre, vola.Exemples:
Diu que no hi està d’acord. Qui no corre, vola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada